El proper dissabte 18 de maig del 2019, de 10,30h a 13:30h us esperem al Mercat de 2a mà del Joan Maragall

El cartell guanyador del mercat de 2a mà es de l'alumne Lluc Vivas de 3er

Aquesta entrada del blog la voldríem dedicar a totes les persones que han fet possible la renovació de la ludoteca.

Primer de tot donar les gràcies a la direcció de l'escola i a Paidos, ja que si treballem junts sempre surten projectes meravellosos i sense la seva ajuda no hauria estat res possible.

Al Novembre de l’any 2015, va començar a l’escola Joan Maragall, el que avui ja s’ha convertit en una tradició més: la Setmana de la Ciència. I és que aquesta ja ha estat la quarta tardor en la què els alumnes de la nostra escola, des dels més menuts fins als més grans, canvien per uns dies la seva programació habitual per a treballar tots junts al voltant d’un mateix tema des d’una vessant científica.

L’organització d’aquests dies tan especials es fa de manera conjunta entre la direcció i les mestres de
l’escola i la Comissió de Ciència de l’AFA. Primer de tot cal triar un tema, i els “Anys Internacionals de les Nacions Unides” en solen ser un de bo i del que segur que en trobarem recursos. Així, després de l’any de la llum (2015), dels llegums (2016), i del turisme sostenible (2017), aquest any ens vam decidir pels Esculls de Corall.

Pluja d’idees. Molts científics a la comissió –les biòlogues, l’informàtic, la física, els ecòlegs– però cap d’expert en el tema. Tant li fa, apliquem el mètode científic, hipotetitzem el que seria una bona activitat, indaguem a la literatura, compartim i contraposem idees, re-definim, i finalment posem per escrit una sèrie de propostes per a treballar conceptes científics al voltant dels esculls de corall. Hi ha activitats per a què els alumnes, tot aplicant el mètode, descobreixin que, encara que no ho semblin, els coralls són animals. Activitats per a estudiar-ne les formes i apendre matemàtiques, per a apendre la química del seu exoesquelet, treballar les relacions simbiòtiques, la biodiversitat, etc. No ens oblidem tampoc de les ciències socials, fem preguntes com “On són els grans esculls de corall?”, i la més important “Per què?”.

Caldrà doncs que prenguem partit per a protegir aquests éssers extraordinaris i tot el seu ecosistema
“Què els fa malbé?”, “Què podem fer per a mantenir nets els nostres mars i oceans?”.
Finalment, totes aquestes idees acaben en mans de la Rosa i l’Àngels, que fan l’enginyeria necessària per a organitzar tot l’equip de mestres: els grans faran algunes de les activitats amb els més petits -així els ajudaran-, els materials circularan d’aula en aula, entre tots anirem decorant el vestíbul.... està tot explicat al dossier! L’objectiu és que durant aquests quatre dies els alumnes observin, experimentin, es facin preguntes i cerquin respostes.

El resultat de tot plegat, segur que ja us l’han explicat el vostres fills i filles!

Zoila Babot
Mare de 1er A

ACTE PRIMER:

- Porto deu minuts donant voltes, al final he deixat el cotxe al pàrquing- Diu mentre es posa a la cua de fora.
Saluda als familiars i amics que l'acompanyen i comencen a caminar seguint el cartell de P3. Les passes s'acceleren, n'hi ha que volen avançar-se i els de davant giravolten per impedir-ho. Tothom vol agafar el millor lloc, però estadísticament és impossible. Tothom ho sap.
Com a la primera escena de “Modern Times” de Charles Chaplin, les famílies s'abraonen en massa dins del vestíbul. Els infants, que han entrat en fila i agafats de mans al company de davant, esperen
asseguts. Estan perfectament col·locats al lloc que tenien assignat.
- Ostres, ja estan aquí! Però mira, a la segona fila hi ha lloc per tots, som-hi.
Algunes empentes amb corredisses, però tothom va prenen posició i és en aquest moment que calmats observen bé la grada fins que troben el seu infant.
- Mira, mira, està allà!! - diu mentre pica els dits enlaire per captar l'atenció de l'infant.
- A on?
- A la tercera fila, al mig de tots! Però no ens veu! —ara balanceja els braços pausadament, com un nàufrag que divisa un vaixell a l'infinit i envia una desesperada senyal d'auxili.
- Ens està veient oi?
- Si, però s'ha quedat immòbil.
- Doncs el del costat mira com saluda als avis! Quina il·lusió que li ha fet veure'ls.

La Rosa dona la benvinguda a tothom i presenta el concert.
La Montse es col·loca davant els infants, mentre s'escolten les tutores demanant als nens i nenes que s'aixequin. Drets i amb cara d'estupefacció observen atentament al públic. Alguns criden als pares i d'entre tots s'escolta un infant que crida a l'àvia enèrgicament. N'hi ha un que amb vocació de "showman" ens presenta la cançó que interpretaran. “La Campaneta”! Tothom s'enriola i la música comença a sonar. Mares, pares, avis i àvies. Els miren amb devoció, els somriuen i segueixen la lletra i la coreografia des de platea. Acaben la segona cançó amb la majoria del públic tancant els ulls i reposant el cap damunt les mans juntes i esteses.

- El sap el poema?
- Doncs no ho sé. Espero que si! Jo no li he escoltat encara!

Les Granotes comencen recitant el poema, els segueixen els companys i companyes de les Tortugues i l'acaben tots junts però cadascú al seu ritme. Un gran aplaudiment els deixa bocabadats i quiets. Saluden i enfilen les escales cap a les aules. El primer concert de l'escola ja és història.
- Ja ha acabat? No m'ho puc creure! Si fa dos minuts que arribàvem!
- Mira, mira, ara ens saluda des de dalt!!

ACTE SEGON

- Què, fent feina de delegats? Falten vint minuts perquè l'escola obri les portes. S'ha pres la llet?
- Calla, calla! Es que ara n'hi ha que pregunten si hem de portar un fanalet. Que no sé quins infants han dit a casa que pel concert han de dur fanalets.
- Ah si? I és així?
- Diria que no! Si més no hi hauria d'haver un missatge oficial i no n'hi ha hagut cap. Sigui com sigui, nosaltres no el portarem. Ja em diràs d'on trec un fanalet aquest hora!
- Si es clar. A bones hores. Escolta, marxo que si no no arribaré a temps per sortir d'hora de la feina.
- Ok! Ens veiem a l'escola. Jo aniré a fer cua amb els teus pares i el meus. Per cert, has vist la carpeta dels treballs?
- Ostres! La tinc al cotxe. L'ha de dur avui?
- Si, es clar! Bé, no crec que passi rés si la portem demà, no pateixis.

Els infants esperen. Les famílies entren atabalades per la porta del passadís i concentrats en aconseguir el millor lloc. Els nens i nenes observen atentament i aclamen l'atenció de l'un i de l'altre tot cridant-los pel seu nom.
- Fan goig oi tots tant ben posats?
- Si. Creus que ens ha vist?
- Crec que si. Però ja saps que possiblement no ens digui ni mu.
- Ostres! S'està furgant el nas!
El concert comença. Costa que hi hagi silenci però finalment inicien l'actuació amb “Estimat Pare Noel”. N'hi ha algun que plora, un altre es mossega les galtes i no canta. Infants experimentant el famós pànic escènic.
- Vols dir que canta?
- Em sembla que només mou els llavis.
- Ja... de fet podríem dir que cadascú canta al ritme que vol, no hi ha cap LA LA LA que qualli! Que divertits que són, oi?
Amb la llum del fanalet il·luminen els rostres dels familiars que els escolten atentament. Continuen amb la cançó anglesa “Hello Reindeer” i tot i estrenar-se, la cançó s'entén perfectament i reciten els números en anglès amb orgull i precisió.
- Entonen bé l'anglès. Carai, que espavilats aquest grup!
La Montse anuncia el poema. —Jo ja l'he dit— s'escolta des de la grada i tothom esclata a riure.
Tots junts el narren i enviant un petó als assistents arriben al final de l'actuació.
- Quin poema més bonic! Plores?— diu mentre aplaudeix enèrgicament.

ACTE TERCER

- El concert és aquesta tarda, oi?
- Si! Vindràs no?
- Home i tant! El meu pare pot ser que no pugui baixar.
- Si, ja m'ho ha dit ta mare.
- D'acord, doncs ens veiem allà. Aniràs a fer cua?
- No! Bé, si. Però estaré ajudant a les entrades i sortides del concert. Per tant, no em caldrà!
Els nens de P5 entren desfilant per la cua que encapçalen les tutores. Es col·loquen a lloc i esperen que arribin els familiars.
Saluden, somriuen i els criden des de dalt de les escales. S'escolta un infant. - Heu arribat a temps! - mentrestant un nen del públic brama, no sabem si de gana o de son.
La Rosa inicia l'última presentació de l'any i convida a observar la decoració de Nadal que juntament amb en Ferran han penjat per guarnir l'escola. Els nens i nenes escolten atentament i observen el sostre i el seu voltant tot mirant les llumetes, els àngels penjats de la paret i els peixos que donen color al vestíbul.
- Recordes fa dos anys? Ja estem a P5 i sembla que fos ahir que ens estrenàvem.
- Sssssht, calla que comencen!
Balancegen les espatlles al ritme de la melodia de “A Betlem me'n vull anar” i segueixen la coreografia amb vitalitat.
Il·lusionats continuen amb la cançó de “Ja ve Nadal” que la inicien amb tanta força que es difuminen ritmes i paraules. La Montse posa ordre i tots els sons tornen a lloc. Són com robots movent-se, cadascú al seu aire. Twinkle, Twinkle, canten i entonen perfectament. Ballen un twist i tothom els aplaudeix. L'espectacle és a punt de finalitzar. Han de recitar el poema. - És difícil!-  diu un infant.
- Quina gràcia!
- Quin poema reciten?
- No ho sé. Per cert, has agafat la carpeta dels treballs? L'haviem de dur avui.
- No -respon acaloradament- no hi he pensat en absolut.
- Quin desastre! Ostres mira, ens està saludant oi?

Les Joguines. La tutora vol fer una presentació com cal. Vol que els infants comencin la narració dient el títol. Els infants engeguen directament sense anunciar-lo. Els fa parar i repetir. Ara si, el reciten com cal, però l'acaben a dues veus. S'escolten dos BON NADAL! provinents de diferents grups.
- Aquests tres anys m'han passat tant ràpid.

ACTE FINAL

Esperem el concert amb emoció, és un moment màgic i el vivim intensament. Un moment que s'esfuma, s'esbaeix, s'escapa i un any més passem de l'eufòria a la petita nostàlgia que ens deixen quan veiem que enfilen escales amunt i les llums del vestíbul s'apaguen. BON NADAL!

- Baixarem a poc a poc i en silenci- els diu la Marta al seu grup, que impacients juguen a no parar
de moure's pel passadís de la biblioteca. Són els alumnes de primer. Els acompanyen les tutores.
La Gloria somriu i la Marta els fa callar a tots amb to irònic. Missió impossible, és un batibull de
crits i els "Ssshhhtsss" de la Teresa no paren de sentir-se constantment.

La Maria els espera davant la taula de so, revisa el mòbil on hi té la “biblioteca” de cançons que ha de punxar aquesta tarda. Juntament amb la Montse, són un “pilar” important pels infants. La Maria ha escoltat tots als assajos mentre classificava llibres a la biblioteca i ara, contenta, participa fent de “Dj”. Comenten la jugada amb la Montse que asseguda al tamboret va donant la benvinguda a les famílies que entren en busca del millor lloc. Somriu, mou les cames impacient i espera que apareguin els protagonistes i la Rosa faci l'entrada per iniciar el concert d'aquesta tarda.



La cridòria continua i es barreja amb la dels adults que entre els que estan drets o asseguts saluden efusivament al fill/a, net/a i o nebot/da mentre els infants van baixant per les escales. Els nens i les nenes alcen les mans per saludar-los i els dediquen un gran somriure mentre agiten les mans ràpidament.

El rellotge avança i dóna nom a la primera cançó de la tarda. Es reparteixen les baquetes per les primeres files. Tots preparats, excitats i cofois. Tres xilòfons comencen a sonar, TIC TAC, TIC TAC, i una cançó cantada "a cappella" ens anima amb el so del despertador TIC, TIC, TIC! Tothom aplaudeix. Els ulls dels infants estan clavats al públic sorpresos per l'aclamació.

Les professores, més relaxades, es miren entre elles i la Rosa els dedica una lloança assentint
amb el cap i felicitant-les per la feina feta.



- No cridem- els recorda la Montse amb el dit vertical damunt els llavis per donar entrada a la següent cançó. Estan alegres i l'eufòria els envaeix. Canten al tió amb totes les seves forces i la Maria els acompanya movent l'esquelet.

Nenes amb trenes, nens amb les ulleres a mig nas, infants que duen el barret de pare Noel, altres que observen el company del costat com canta i la majoria concentrats en la lletra de la cançó anglesa.
S'anuncia la quarta actuació! El poema! "Ai mare!", cares d'estupefacció, recel i còmplices rialles. Es miren entre ells i elles però el reciten i finalitzen desitjant a tothom un BON NADAL amb gran vitalitat! La Marta i la Glòria els reben satisfetes, els feliciten i s'entreveu algun llagrimall humit i brillant entre les dues tutores.

És l'hora dels alumnes de segon. En Javier i la Carme els acompanyen i en silenci es van col·locant al seu lloc. Les famílies encara no hi són i es reflecteix a la cara dels infants. "Vindran?". Mentrestant, en Javier i la Maria fan de reporters fotogràfics amb tanta emoció que acaben fent-se un autoretrat mutu! Els nens i nenes somriuen, els ulls els hi brillen, estiren el cap observant inquiets als assistents i per fi, cadascú va trobant al seu familiar. Contents el saluden, respiren fons i amb la innocència que els caracteritza li dediquen la primera cançó a "El Tió" que l'anomenen amb molta energia! "Caga'm molts regals", exigeixen tot cantant.



Satisfets i centrats en les paraules de la Montse, s'enriolen entre ells i elles quan introdueix la cançó del “Dimoni Pelut”. Ès el “hit” del seu concert. Observen les famílies molt riallers al sentir la primera nota de la melodia i la reprodueixen amb un gran compromís. Feliçment, afloren foradets d'entre les dents que accentuen les lletres sonores, hi ha celles arquejades de concentració i grans coreògrafs que s'acceleren de motivació.

Ara sona "Jingle Bells". N’hi ha que miren cap al cel, com si busquessin un trineu al so de les campanetes. Algun adult aplaudeix fora de temps, però sense afectar al directe dels petits, ells i elles continuen cantant a dues veus. N'hi ha que canten a les dues de veus, i n'hi ha que només canten la última síl·laba. En Javier s'aixeca del banc molt tímidament i agafa el timó. Sense adonar-nos comencen a recitar el poema que dediquen a les famílies i conclouen rebent una gran ovació dels assistents.

La Carme i en Javier, amb els ulls mig humits i somrient, els fan baixar de les escales fent
una fila neta i ordenada, ells marxen acomiadant-se de les famílies amb molta serenitat, mentre
que la resta d'equip docent continua felicitant-se emocionats per l'èxit.



Només queda un grup. Tothom a lloc. La Montse esperant als infants, la Maria revisant el taulell
de so i la Rosa, orgullosa, observant amb molta atenció a les famílies que ja van arribant.
Els primers en arribar a la grada són rebuts amb un gran aplaudiment que es converteix en intermitent a mesura que la resta van formant les files. Amb el cap cot i la mirada per sobre les celles es van col·locant a l'escala mentre joiosos cerquen amb la mirada als familiars que assisteixen al seu concert.
Al vestíbul apareixen les tutores. Els han deixat a lloc donant les instruccions pertinents i ara es preparen per gaudir del concert.

El piano comença a sonar per interpretar "La Cançó de Nadal". Encara no s'escolta cap veu i la melodia emociona a gran part dels assistents. Canten seguint perfectament el ritme marcat per la Montse, a dues i tres veus, entonen pujades i baixades i els acompanya tot ballant la seva tutora que els admira amb un gran somriure.

- Hem començat fort- sentencia la Montse al finalitzar la primera cançó. Però el to no baixa i segueixen contents la percussió que domina la melodia de “El Timbaler”. Sense perdre de vista a la seva directora musical que els lidera amb la última cançó de la tarda, la roquera “Rocking Around”.

La Maria mou els malucs, el públic mou el cos al so de la música, l’Alícia balla i ells i elles canten en anglès. S'escolta nítidament cada paraula. La coreografia ho complicaria però el nivell no baixa. N’hi ha que s'equivoquen de direcció quan balancegen els braços, n’hi ha que només mouen els llavis, n’hi ha que s’inventen la coreografia però tots a una emocionen al públic que els demana un bis.


La Montse accepta el repte i els nens i nenes escullen la cançó. - Cantem “Rocking Around”, però vosaltres també hi participeu- exigeix amb alegria la Montse al públic, que entregats segueixen les seves indicacions tot cantant, movent els braços i repicant les mans com si també tinguessin vuit o nou anys. La complicitat del moment crea una atmosfera màgica entre grans i petits, pares, mares
i fills i filles, educadors i famílies. Tothom sent la mateixa il·lusió i orgull de formar part d'aquesta
petita però gran família. L'escola!

Felicitats Montse, Maria, Rosa i tot l'equip de docents de l'escola per regalar-nos aquests
moments tant carregats d'emocions.

 ̶ Ja són aquí ̶ es diuen entre ells mentre van arribant a les escales de davant de la biblioteca. Es refereixen als pares i a les mares que esperen al vestíbul per veure'ls cantar al Concert de Nadal. Han d'anar caminant i en silenci, però la majoria vénen de les aules saltironant, xerrant, fent bromes i alguns absents al que passa. Estan nerviosos.


Baixen les escales i un cop es col·loquen a lloc busquen al pare, a la mare o als avis i somriuen tot
saludant-los tímidament amb les mans. “Són dies d'alegria”. Tothom està content i amb aquesta cançó els infants de quart curs engeguen el Concert de Nadal de l'escola.


Abans que la Montse marqui el començament de la primera cançó, hi ha un infant que balla el famós
swish swish com aquell que no el veu ningú. D'altres s'agafen de mà de l'amic o amiga per donar-se seguretat i tots junts s'endinsen en la primera melodia que li segueix el Blues que ens regalen a dues veus. Fascinats, acaben amb el "Somewhere in my memory" de la pel·lícula de "Solo en Casa", que
interpreten relaxats i satisfets per la feina feta. Ara si que estant quiets i en silenci, sentint la gran ovació que els hi dedica tot el públic.


Al passadís de l'aula de música s'hi torna a sentir la cridòria de nens i nenes que vénen darrera les passes de l'Oswaldo. Ell es mostra seriós però a l'hora molt pròxim. Tots porten un instrument i segueixen pausadament les indicacions amb somriures, amb cares d'expectació i algunes també d'espant. Ara els toca a ells i a elles, a la colla de cinquè!


De sobte s'escolta un singlot d'entre la grada que provoca el riure de la resta de companys i públic.
Malgrat aquest divertit incident, la interpretació de la cançó "A milion Dreams" de la pel·lícula "The Greatest Showman" deixa al públic bocabadat i la posiciona pel podi a la guanyadora del Grammy de la tarda. I no massa més lluny, romandrà la senzilla melodia de la tradicional "Jingle Bells".

L'Elisabet s'assegura que tots els instruments afinin i així comencen sonant les flautes. N'hi ha una
que s'avança, però la resta segueixen donant pas a les guitarres, xilòfons, violí, caixa i clarinet. No canten, toquen. Extreuen una melodia perfecte amb els instruments de vent, corda i percussió. Els aplaudeixen, com no pot ser d'altra manera. Entre ells i elles es miren, s'aproven tot somrient i
assentint amb el cap. Ara arriba la part més divertida. Es col·loquen el barret de Pare Noel al cap i a ballar que "Aquí és Nadal i estic content".

Al vestíbul hi torna a regnar el silenci per tercera vegada, però de seguida es trenca. Els alumnes de sisè ja estan a punt. Han arribat abans que entrin les famílies. Esperen impacients davant de la biblioteca. Entre ells i elles xerren, alguns assagen i d'altres es tiren paperets pel cap que treuen de les butxaques. Són els grans però encara juguen!

A baix comença a sonar una música. <<Què és això?>> es pregunten alguns. Acaben de posar la
música que anuncia l'arribada de les famílies. Tots quiets i a punt. Miren a l'Anna, la tutora. Ella aixeca la mà i alça tres dits. En baixa un, dos i amb el tercer tots avancen i prenen lloc a les escales. Rectes, seriosos i concentrats. Somriuen a les famílies, les saluden assentint amb el cap.

Escolten atentament les paraules que els dedica la Rosa per últim any, i esperen amb paciència la
melodia de la primera cançó que es retarda uns segons. Gaudim de "Truca el Nadal", que canten a dues i tres veus. Els seus ulls brillen, els cossos es balancegen al so de la música i les veus afloren amb naturalesa.

La Montse i en Rubén els acompanyen amb la guitarra a la segona cançó. Tots asseguts canten i
reposen, encara els hi queda la última actuació! Una cançó de Mariah Carey, "All I want for Christmas is you" on dediquen el "is you" a la família amb un gran somriure i devoció. Ballen la coreografia assajada amb més o menys gràcia, depenent del sentit rítmic de cadascú i mentre segueixen les indicacions que els dóna la Maria des del darrera la columna, culminen la tarda llençant enlaire un munt de confeti que guardaven a les butxaques. És el últim Concert de Nadal a l'escola i emocionats regalen una repetició a petició del públic que els segueixen cantant i repicant amb les mans al ritme de la melodia.

Espectacular actuació. Ells i elles marxen però el record d'aquest últim concert quedarà per sempre
en els seus records i els de la família i l'escola.

Molta merda!

Autora: Meritxell Bonet

El gran equip de mares voluntàries del Mercat de 2à Mà del Joan Maragall

Dissabte 17 de novembre 2018, ens despertem mirant per la finestra, expectants perquè el temps ens permeti tirar endavant amb allò que hem estat organitzant durant dies. Sona un whatsup, entre nosaltres ens animem! <<No plou!!! Ens veiem d’aquí una estona>>. Esmorzar ràpid, cafetó,dutxa i cap a l'escola!

Cadascuna té una missió. L'una rep els comerciants, cobra i els indica on han d'agafar la taula amb un somriure i una llista a la mà, que l'hi ha entregat la que durant dies ha estat al càrrec de les reserves a través d'un Gmail, durant les estonetes que la logística familiar li ha permès. Per la porta arriba una altre: <<Bon dia noies!!>> diu tot carregada amb tot allò que amb il·lusió va preparar el dia abans per vendre. Ella es va encarregar del cartell, difondre la informació i de preparar reunions de grup, la majoria virtuals, perquè tot continués rodant.

Pares i Mares preparant les seves paradetes, tot a punt perquè a primera hora estigui tot a punt

Deixa els trastos i enfila cap al menjador per agafar la seva taula. Allà s'hi troba a la que  minuciosament dibuixa un croquis en un paper, arrencat de qualsevol llibreta que haurà trobat per casa, per tal d'assegurar que les taules queden a lloc per dilluns. Quan acabi amb el dibuix preparà el racó de pintar cares, on amb companyia d'una voluntària estaran part del matí transformant cares en papallones, taurons, tigres i un seguit de personatges que només els infants poden imaginar.

Taller de Pinta Cares

El matí avança, arriben els primers compradors que observen i passegen. Mares i pares amb fills i filles, que els estiren de les mans cap a taules on hi ha algun peluix, una figura, una caseta que els hi crida l'atenció; solitaris en busca de gangues caminant atentament i arrossegant el carro de la compra on guardar cada troballa; infants amb un euro disposats a regatejar allò que en val 10, i tothom va trobant una novel·la o conte en anglès per un euro, una bicicleta o un abric per 20, una nina o uns texans per 5. Al porxo comença un taller nou, on s'ensenya als infants a jugar un a un joc on no es necessiti rés més que la imaginació i un adult que els expliqui les regles a seguir, mentrestant de fons, s'escolta la cridòria dels alumnes de sisè oferint coca i entrepans a euro la peça. I així, es succeeix el migdia.

Taller de Jocs al Mercat de 2a Mà de l'escola Joan Maragall

La jornada s'acaba, tothom endreça els objectes no venuts, mentre es qüestionen per l'assistència de compradors i cadascú en treu les seves conclusions depenent del grau d'èxit de vendes. Elles tornen a les tasques, la que torna els dipòsits i s'acomiada dels comerciants, la que ajuda a endreçar les taules i la que assegura que cada taula i cadira torna al seu lloc del menjador.

Detall d'una de les parades del Mercat de 2a Mà del Joan Maragall

I finalment allí, ens trobem totes, felicitant-nos i preguntant-nos què podríem millorar de cara a la pròxima edició... se'ns gira feina, aquest mercat ja ha quedat enrere i ara toca pensar, decidir i organitzar el de primavera! T'hi apuntaràs?

Autora: Meritxell Bonet

Un any més el Cros de Sant Cugat ha estat un èxit i com sempre el Joan Maragall ha tingut una representació molt gran.

Hem guanyat a varies categories. Pero com diuen sempre els nostres infants: "Tant si perd com si guanya el Maragall és una canya"

Les classificacions (individual i per equips) de les 18 curses (de prebenjamí a sènior) que s'han fet es poden consultar al web de l'OMET. Els primers classificats d'algunes categories han aconseguit el passi per córrer la Final Nacional dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya de cros.

Com en l'última edició, que va ser novetat, les sortides de les categories prebenjamí, benjamí i aleví s'han fet llançades, en petits grups de 4 o 5 corredors en un interval de 3 o 4 segons. Un any més, la cursa special cros, per a persones amb discapacitat psíquica i física, amb 470 metres, ha estat la més especial.

El passat 8 de novembre hem celebrat l'Assemblea General Ordinària d'inici de curs. Aquest espai és el tret de sortida del curs de l'AFA: hi fem balanç de les fites assolides el curs anterior i presentem el projecte del nou curs. A més, hem aprofitat per renovar els càrrecs de la Junta. Com cada any, hem comptat amb la participació de la directora i la cap d'estudis de l'escola, que ens han presentat els projectes més innovadors per aquest curs. A la part final de l'Assemblea, els participants hem fet un mural amb propostes i idees per l'AFA! Necessitem mans i cors per fer-ho possible! Bona feina!

Podeu veure la presentació a: https://drive.google.com/file/d/1lMr-AGRjtUVaeukUj-aFN7aGHcnovpee/view?usp=sharing

Arriba la 13a edició del mercat de 2a mà! El proper dissabte 17 de novembre vine a triar, remenar, xerrar, participar...i troba allò que necessites i dóna una nova vida allò que ja no et cal. Aquesta edició ve carregada de novetats: jocs per la sostenibilitat i tallers amb els més menuts! De 10.30h a 13.30h. No hi falteu! Més informació a mercat2ama@gmail.com

Benvolgudes famílies,
A la darrera Assemblea General Extraordinària (3/5/2018), vam aprovar la modificació dels estatuts (per adequar-los a la normativa actual) i, a més, vam acordar el canvi de nom de la nostra associació. A partir d’ara, ens direm Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola Joan Maragall.

Es tracta d’un nom que ja és habitual en associacions d’escoles properes i que recull millor totes les realitats de famílies de l’escola que no pas la denominació estricta d’Associació de Mares i Pares. Es tracta, doncs, d’un nom més inclusiu on tothom s’hi pot sentir ben acollit i representat!
Amb aquesta voluntat, l’Assemblea va optar per aprofitar el canvi d’estatuts per fer aquest canvi de nom.

A partir d’ara ens haurem d’anar acostumant a aquesta nova denominació per referir-nos al que fins ara coneixíem per l’AMPA. Segurament, de forma natural, durant un temps conviuran les dues denominacions fins que no es vagi consolidant el nou nom. Ja ens hi anirem adaptant. Així mateix, a partir del curs 2018/19 la web, blog, perfils de les xarxes socials i documents s’aniran adaptant a la nova denominació mica en mica, realitzant els canvis a la capçalera, les imatges, els posts, etc…
Poc a poc, però amb constància, anirem fent efectiu aquest canvi.

Gràcies per la vostra comprensió i empenta.

Us esperem a l’AFA, una associació que ve de lluny però sempre nova: oberta a la vostra participació!

Junta de l’AFA. wampamaragall@gmail.com