Quart, cinquè, sisè i ACCIÓ! - Antic AFA de l'escola Joan Maragall de Sant Cugat

Quart, cinquè, sisè i ACCIÓ!


 ̶ Ja són aquí ̶ es diuen entre ells mentre van arribant a les escales de davant de la biblioteca. Es refereixen als pares i a les mares que esperen al vestíbul per veure'ls cantar al Concert de Nadal. Han d'anar caminant i en silenci, però la majoria vénen de les aules saltironant, xerrant, fent bromes i alguns absents al que passa. Estan nerviosos.


Baixen les escales i un cop es col·loquen a lloc busquen al pare, a la mare o als avis i somriuen tot
saludant-los tímidament amb les mans. “Són dies d'alegria”. Tothom està content i amb aquesta cançó els infants de quart curs engeguen el Concert de Nadal de l'escola.


Abans que la Montse marqui el començament de la primera cançó, hi ha un infant que balla el famós
swish swish com aquell que no el veu ningú. D'altres s'agafen de mà de l'amic o amiga per donar-se seguretat i tots junts s'endinsen en la primera melodia que li segueix el Blues que ens regalen a dues veus. Fascinats, acaben amb el "Somewhere in my memory" de la pel·lícula de "Solo en Casa", que
interpreten relaxats i satisfets per la feina feta. Ara si que estant quiets i en silenci, sentint la gran ovació que els hi dedica tot el públic.


Al passadís de l'aula de música s'hi torna a sentir la cridòria de nens i nenes que vénen darrera les passes de l'Oswaldo. Ell es mostra seriós però a l'hora molt pròxim. Tots porten un instrument i segueixen pausadament les indicacions amb somriures, amb cares d'expectació i algunes també d'espant. Ara els toca a ells i a elles, a la colla de cinquè!


De sobte s'escolta un singlot d'entre la grada que provoca el riure de la resta de companys i públic.
Malgrat aquest divertit incident, la interpretació de la cançó "A milion Dreams" de la pel·lícula "The Greatest Showman" deixa al públic bocabadat i la posiciona pel podi a la guanyadora del Grammy de la tarda. I no massa més lluny, romandrà la senzilla melodia de la tradicional "Jingle Bells".

L'Elisabet s'assegura que tots els instruments afinin i així comencen sonant les flautes. N'hi ha una
que s'avança, però la resta segueixen donant pas a les guitarres, xilòfons, violí, caixa i clarinet. No canten, toquen. Extreuen una melodia perfecte amb els instruments de vent, corda i percussió. Els aplaudeixen, com no pot ser d'altra manera. Entre ells i elles es miren, s'aproven tot somrient i
assentint amb el cap. Ara arriba la part més divertida. Es col·loquen el barret de Pare Noel al cap i a ballar que "Aquí és Nadal i estic content".


Al vestíbul hi torna a regnar el silenci per tercera vegada, però de seguida es trenca. Els alumnes de sisè ja estan a punt. Han arribat abans que entrin les famílies. Esperen impacients davant de la biblioteca. Entre ells i elles xerren, alguns assagen i d'altres es tiren paperets pel cap que treuen de les butxaques. Són els grans però encara juguen!

A baix comença a sonar una música. <<Què és això?>> es pregunten alguns. Acaben de posar la
música que anuncia l'arribada de les famílies. Tots quiets i a punt. Miren a l'Anna, la tutora. Ella aixeca la mà i alça tres dits. En baixa un, dos i amb el tercer tots avancen i prenen lloc a les escales. Rectes, seriosos i concentrats. Somriuen a les famílies, les saluden assentint amb el cap.


Escolten atentament les paraules que els dedica la Rosa per últim any, i esperen amb paciència la
melodia de la primera cançó que es retarda uns segons. Gaudim de "Truca el Nadal", que canten a dues i tres veus. Els seus ulls brillen, els cossos es balancegen al so de la música i les veus afloren amb naturalesa.

La Montse i en Rubén els acompanyen amb la guitarra a la segona cançó. Tots asseguts canten i
reposen, encara els hi queda la última actuació! Una cançó de Mariah Carey, "All I want for Christmas is you" on dediquen el "is you" a la família amb un gran somriure i devoció. Ballen la coreografia assajada amb més o menys gràcia, depenent del sentit rítmic de cadascú i mentre segueixen les indicacions que els dóna la Maria des del darrera la columna, culminen la tarda llençant enlaire un munt de confeti que guardaven a les butxaques. És el últim Concert de Nadal a l'escola i emocionats regalen una repetició a petició del públic que els segueixen cantant i repicant amb les mans al ritme de la melodia.

Espectacular actuació. Ells i elles marxen però el record d'aquest últim concert quedarà per sempre
en els seus records i els de la família i l'escola.

Molta merda!

Autora: Meritxell Bonet






































You Might Also Like

1 comentaris

  1. Encara som a 1r i ens queda lluny 6è..però m.heu fet sentir part d.aquest gran dia.
    Gràcies i enhorabona.

    ResponSuprimeix