- Baixarem a poc a poc i en silenci- els diu la Marta al seu grup, que impacients juguen a no parar
de moure's pel passadís de la biblioteca. Són els alumnes de primer. Els acompanyen les tutores.
La Gloria somriu i la Marta els fa callar a tots amb to irònic. Missió impossible, és un batibull de
crits i els "Ssshhhtsss" de la Teresa no paren de sentir-se constantment.

La Maria els espera davant la taula de so, revisa el mòbil on hi té la “biblioteca” de cançons que ha de punxar aquesta tarda. Juntament amb la Montse, són un “pilar” important pels infants. La Maria ha escoltat tots als assajos mentre classificava llibres a la biblioteca i ara, contenta, participa fent de “Dj”. Comenten la jugada amb la Montse que asseguda al tamboret va donant la benvinguda a les famílies que entren en busca del millor lloc. Somriu, mou les cames impacient i espera que apareguin els protagonistes i la Rosa faci l'entrada per iniciar el concert d'aquesta tarda.



La cridòria continua i es barreja amb la dels adults que entre els que estan drets o asseguts saluden efusivament al fill/a, net/a i o nebot/da mentre els infants van baixant per les escales. Els nens i les nenes alcen les mans per saludar-los i els dediquen un gran somriure mentre agiten les mans ràpidament.

El rellotge avança i dóna nom a la primera cançó de la tarda. Es reparteixen les baquetes per les primeres files. Tots preparats, excitats i cofois. Tres xilòfons comencen a sonar, TIC TAC, TIC TAC, i una cançó cantada "a cappella" ens anima amb el so del despertador TIC, TIC, TIC! Tothom aplaudeix. Els ulls dels infants estan clavats al públic sorpresos per l'aclamació.

Les professores, més relaxades, es miren entre elles i la Rosa els dedica una lloança assentint
amb el cap i felicitant-les per la feina feta.



- No cridem- els recorda la Montse amb el dit vertical damunt els llavis per donar entrada a la següent cançó. Estan alegres i l'eufòria els envaeix. Canten al tió amb totes les seves forces i la Maria els acompanya movent l'esquelet.

Nenes amb trenes, nens amb les ulleres a mig nas, infants que duen el barret de pare Noel, altres que observen el company del costat com canta i la majoria concentrats en la lletra de la cançó anglesa.
S'anuncia la quarta actuació! El poema! "Ai mare!", cares d'estupefacció, recel i còmplices rialles. Es miren entre ells i elles però el reciten i finalitzen desitjant a tothom un BON NADAL amb gran vitalitat! La Marta i la Glòria els reben satisfetes, els feliciten i s'entreveu algun llagrimall humit i brillant entre les dues tutores.

És l'hora dels alumnes de segon. En Javier i la Carme els acompanyen i en silenci es van col·locant al seu lloc. Les famílies encara no hi són i es reflecteix a la cara dels infants. "Vindran?". Mentrestant, en Javier i la Maria fan de reporters fotogràfics amb tanta emoció que acaben fent-se un autoretrat mutu! Els nens i nenes somriuen, els ulls els hi brillen, estiren el cap observant inquiets als assistents i per fi, cadascú va trobant al seu familiar. Contents el saluden, respiren fons i amb la innocència que els caracteritza li dediquen la primera cançó a "El Tió" que l'anomenen amb molta energia! "Caga'm molts regals", exigeixen tot cantant.



Satisfets i centrats en les paraules de la Montse, s'enriolen entre ells i elles quan introdueix la cançó del “Dimoni Pelut”. Ès el “hit” del seu concert. Observen les famílies molt riallers al sentir la primera nota de la melodia i la reprodueixen amb un gran compromís. Feliçment, afloren foradets d'entre les dents que accentuen les lletres sonores, hi ha celles arquejades de concentració i grans coreògrafs que s'acceleren de motivació.

Ara sona "Jingle Bells". N’hi ha que miren cap al cel, com si busquessin un trineu al so de les campanetes. Algun adult aplaudeix fora de temps, però sense afectar al directe dels petits, ells i elles continuen cantant a dues veus. N'hi ha que canten a les dues de veus, i n'hi ha que només canten la última síl·laba. En Javier s'aixeca del banc molt tímidament i agafa el timó. Sense adonar-nos comencen a recitar el poema que dediquen a les famílies i conclouen rebent una gran ovació dels assistents.

La Carme i en Javier, amb els ulls mig humits i somrient, els fan baixar de les escales fent
una fila neta i ordenada, ells marxen acomiadant-se de les famílies amb molta serenitat, mentre
que la resta d'equip docent continua felicitant-se emocionats per l'èxit.



Només queda un grup. Tothom a lloc. La Montse esperant als infants, la Maria revisant el taulell
de so i la Rosa, orgullosa, observant amb molta atenció a les famílies que ja van arribant.
Els primers en arribar a la grada són rebuts amb un gran aplaudiment que es converteix en intermitent a mesura que la resta van formant les files. Amb el cap cot i la mirada per sobre les celles es van col·locant a l'escala mentre joiosos cerquen amb la mirada als familiars que assisteixen al seu concert.
Al vestíbul apareixen les tutores. Els han deixat a lloc donant les instruccions pertinents i ara es preparen per gaudir del concert.

El piano comença a sonar per interpretar "La Cançó de Nadal". Encara no s'escolta cap veu i la melodia emociona a gran part dels assistents. Canten seguint perfectament el ritme marcat per la Montse, a dues i tres veus, entonen pujades i baixades i els acompanya tot ballant la seva tutora que els admira amb un gran somriure.

- Hem començat fort- sentencia la Montse al finalitzar la primera cançó. Però el to no baixa i segueixen contents la percussió que domina la melodia de “El Timbaler”. Sense perdre de vista a la seva directora musical que els lidera amb la última cançó de la tarda, la roquera “Rocking Around”.

La Maria mou els malucs, el públic mou el cos al so de la música, l’Alícia balla i ells i elles canten en anglès. S'escolta nítidament cada paraula. La coreografia ho complicaria però el nivell no baixa. N’hi ha que s'equivoquen de direcció quan balancegen els braços, n’hi ha que només mouen els llavis, n’hi ha que s’inventen la coreografia però tots a una emocionen al públic que els demana un bis.


La Montse accepta el repte i els nens i nenes escullen la cançó. - Cantem “Rocking Around”, però vosaltres també hi participeu- exigeix amb alegria la Montse al públic, que entregats segueixen les seves indicacions tot cantant, movent els braços i repicant les mans com si també tinguessin vuit o nou anys. La complicitat del moment crea una atmosfera màgica entre grans i petits, pares, mares
i fills i filles, educadors i famílies. Tothom sent la mateixa il·lusió i orgull de formar part d'aquesta
petita però gran família. L'escola!

Felicitats Montse, Maria, Rosa i tot l'equip de docents de l'escola per regalar-nos aquests
moments tant carregats d'emocions.