ACTE PRIMER:

- Porto deu minuts donant voltes, al final he deixat el cotxe al pàrquing- Diu mentre es posa a la cua de fora.
Saluda als familiars i amics que l'acompanyen i comencen a caminar seguint el cartell de P3. Les passes s'acceleren, n'hi ha que volen avançar-se i els de davant giravolten per impedir-ho. Tothom vol agafar el millor lloc, però estadísticament és impossible. Tothom ho sap.
Com a la primera escena de “Modern Times” de Charles Chaplin, les famílies s'abraonen en massa dins del vestíbul. Els infants, que han entrat en fila i agafats de mans al company de davant, esperen
asseguts. Estan perfectament col·locats al lloc que tenien assignat.
- Ostres, ja estan aquí! Però mira, a la segona fila hi ha lloc per tots, som-hi.
Algunes empentes amb corredisses, però tothom va prenen posició i és en aquest moment que calmats observen bé la grada fins que troben el seu infant.
- Mira, mira, està allà!! - diu mentre pica els dits enlaire per captar l'atenció de l'infant.
- A on?
- A la tercera fila, al mig de tots! Però no ens veu! —ara balanceja els braços pausadament, com un nàufrag que divisa un vaixell a l'infinit i envia una desesperada senyal d'auxili.
- Ens està veient oi?
- Si, però s'ha quedat immòbil.
- Doncs el del costat mira com saluda als avis! Quina il·lusió que li ha fet veure'ls.

La Rosa dona la benvinguda a tothom i presenta el concert.
La Montse es col·loca davant els infants, mentre s'escolten les tutores demanant als nens i nenes que s'aixequin. Drets i amb cara d'estupefacció observen atentament al públic. Alguns criden als pares i d'entre tots s'escolta un infant que crida a l'àvia enèrgicament. N'hi ha un que amb vocació de "showman" ens presenta la cançó que interpretaran. “La Campaneta”! Tothom s'enriola i la música comença a sonar. Mares, pares, avis i àvies. Els miren amb devoció, els somriuen i segueixen la lletra i la coreografia des de platea. Acaben la segona cançó amb la majoria del públic tancant els ulls i reposant el cap damunt les mans juntes i esteses.

- El sap el poema?
- Doncs no ho sé. Espero que si! Jo no li he escoltat encara!

Les Granotes comencen recitant el poema, els segueixen els companys i companyes de les Tortugues i l'acaben tots junts però cadascú al seu ritme. Un gran aplaudiment els deixa bocabadats i quiets. Saluden i enfilen les escales cap a les aules. El primer concert de l'escola ja és història.
- Ja ha acabat? No m'ho puc creure! Si fa dos minuts que arribàvem!
- Mira, mira, ara ens saluda des de dalt!!

ACTE SEGON

- Què, fent feina de delegats? Falten vint minuts perquè l'escola obri les portes. S'ha pres la llet?
- Calla, calla! Es que ara n'hi ha que pregunten si hem de portar un fanalet. Que no sé quins infants han dit a casa que pel concert han de dur fanalets.
- Ah si? I és així?
- Diria que no! Si més no hi hauria d'haver un missatge oficial i no n'hi ha hagut cap. Sigui com sigui, nosaltres no el portarem. Ja em diràs d'on trec un fanalet aquest hora!
- Si es clar. A bones hores. Escolta, marxo que si no no arribaré a temps per sortir d'hora de la feina.
- Ok! Ens veiem a l'escola. Jo aniré a fer cua amb els teus pares i el meus. Per cert, has vist la carpeta dels treballs?
- Ostres! La tinc al cotxe. L'ha de dur avui?
- Si, es clar! Bé, no crec que passi rés si la portem demà, no pateixis.

Els infants esperen. Les famílies entren atabalades per la porta del passadís i concentrats en aconseguir el millor lloc. Els nens i nenes observen atentament i aclamen l'atenció de l'un i de l'altre tot cridant-los pel seu nom.
- Fan goig oi tots tant ben posats?
- Si. Creus que ens ha vist?
- Crec que si. Però ja saps que possiblement no ens digui ni mu.
- Ostres! S'està furgant el nas!
El concert comença. Costa que hi hagi silenci però finalment inicien l'actuació amb “Estimat Pare Noel”. N'hi ha algun que plora, un altre es mossega les galtes i no canta. Infants experimentant el famós pànic escènic.
- Vols dir que canta?
- Em sembla que només mou els llavis.
- Ja... de fet podríem dir que cadascú canta al ritme que vol, no hi ha cap LA LA LA que qualli! Que divertits que són, oi?
Amb la llum del fanalet il·luminen els rostres dels familiars que els escolten atentament. Continuen amb la cançó anglesa “Hello Reindeer” i tot i estrenar-se, la cançó s'entén perfectament i reciten els números en anglès amb orgull i precisió.
- Entonen bé l'anglès. Carai, que espavilats aquest grup!
La Montse anuncia el poema. —Jo ja l'he dit— s'escolta des de la grada i tothom esclata a riure.
Tots junts el narren i enviant un petó als assistents arriben al final de l'actuació.
- Quin poema més bonic! Plores?— diu mentre aplaudeix enèrgicament.

ACTE TERCER

- El concert és aquesta tarda, oi?
- Si! Vindràs no?
- Home i tant! El meu pare pot ser que no pugui baixar.
- Si, ja m'ho ha dit ta mare.
- D'acord, doncs ens veiem allà. Aniràs a fer cua?
- No! Bé, si. Però estaré ajudant a les entrades i sortides del concert. Per tant, no em caldrà!
Els nens de P5 entren desfilant per la cua que encapçalen les tutores. Es col·loquen a lloc i esperen que arribin els familiars.
Saluden, somriuen i els criden des de dalt de les escales. S'escolta un infant. - Heu arribat a temps! - mentrestant un nen del públic brama, no sabem si de gana o de son.
La Rosa inicia l'última presentació de l'any i convida a observar la decoració de Nadal que juntament amb en Ferran han penjat per guarnir l'escola. Els nens i nenes escolten atentament i observen el sostre i el seu voltant tot mirant les llumetes, els àngels penjats de la paret i els peixos que donen color al vestíbul.
- Recordes fa dos anys? Ja estem a P5 i sembla que fos ahir que ens estrenàvem.
- Sssssht, calla que comencen!
Balancegen les espatlles al ritme de la melodia de “A Betlem me'n vull anar” i segueixen la coreografia amb vitalitat.
Il·lusionats continuen amb la cançó de “Ja ve Nadal” que la inicien amb tanta força que es difuminen ritmes i paraules. La Montse posa ordre i tots els sons tornen a lloc. Són com robots movent-se, cadascú al seu aire. Twinkle, Twinkle, canten i entonen perfectament. Ballen un twist i tothom els aplaudeix. L'espectacle és a punt de finalitzar. Han de recitar el poema. - És difícil!-  diu un infant.
- Quina gràcia!
- Quin poema reciten?
- No ho sé. Per cert, has agafat la carpeta dels treballs? L'haviem de dur avui.
- No -respon acaloradament- no hi he pensat en absolut.
- Quin desastre! Ostres mira, ens està saludant oi?

Les Joguines. La tutora vol fer una presentació com cal. Vol que els infants comencin la narració dient el títol. Els infants engeguen directament sense anunciar-lo. Els fa parar i repetir. Ara si, el reciten com cal, però l'acaben a dues veus. S'escolten dos BON NADAL! provinents de diferents grups.
- Aquests tres anys m'han passat tant ràpid.

ACTE FINAL

Esperem el concert amb emoció, és un moment màgic i el vivim intensament. Un moment que s'esfuma, s'esbaeix, s'escapa i un any més passem de l'eufòria a la petita nostàlgia que ens deixen quan veiem que enfilen escales amunt i les llums del vestíbul s'apaguen. BON NADAL!